El 2019 el comptador es va tancar amb 68 feminicidis, 5’6 dones assassinades cada mes. En el nostre institut volem posar de relleu aquest problema tan greu que ens envolta i lluitar-hi a través de l’educació.
L’alumnat de 1r de Batxillerat de Ciències Socials va renovar l’espai del Comptador de la Vergonya, que tristament no para d’augmentar, ja són 14 dones durant el 2020. #proufeminicidis #EnsVolemVives #niunamenys
Alguns exemples que ja es poden llegir són:
« Admiro... ma mare, per ser una lluitadora, per haver viscut la violència de gènere de primera mà i haver-se’n sortit, per ser mare i pare, per no haver-se enfonsat mai»
«Admiro... a todas i cada una de las mujeres que me han hecho ser mejor, gracias. Porque sin vosotras nada podría haber sido posible»
«Admiro... a Fatima Mernissi, escritora que dedicó sus obras a la condición femenina en las sociedades musulmanas»
«Admiro... a todas las mujeres del mundo por vuestra capacidad natural de crear, organizar, saber disfrutar de la vida y tot lo que nos rodea»
«Admiro... la meva mare!! Perquè és una heroïna!! Tot el que ha aconseguit ella sola!! Un exemple a seguir!!»
«Admiro... totes les lluitadores de càncer»
«Admiro... totes les dones que lluiten pels seus drets i llibertats i les meves mare i àvia, que sempre estan en els moments difícils de la meva vida. Gràcies!»
L’alumnat hi participa posant un gomet en el tipus de violència que ha viscut en primera persona, distingint per colors els gomets per a nois i per a noies, com quedarà omplert?
Usen la metàfora de l'iceberg per explicar una realitat que resulta invisible per a la majoria de persones, ja siguin homes o dones. Un model d'Amnistia Internacional que es pot aplicar a qualsevol lloc del món, perquè no hi ha cap lloc del planeta on s'hagi erradicat la violència contra les dones pel fet de ser-ho.
A la part visible de l'iceberg, a la punta, hi ha els assassinats, la violència explícita. Però hi ha tota la massa de gel submergida de l'iceberg, invisible, amagada sota l'aigua, allò que només veus si et capbusses. Estem parlant de l'humor o el llenguatge sexista o la invisibilització de les dones, per exemple, en llocs de poder. En la zhi ona intermèdia de l'iceberg hi trobem humiliacions en públic o privat, el menyspreu o el xantatge emocional, formes que actuen a escala psicològica de la dona i que no s'acostumen percebre socialment com a violències masclistes.