L’alumnat hi participa posant un gomet en el tipus de violència que ha viscut en primera persona, distingint per colors els gomets per a nois i per a noies, com quedarà omplert?

Usen la metàfora de l'iceberg per explicar una realitat que resulta invisible per a la majoria de persones, ja siguin homes o dones. Un model d'Amnistia Internacional que es pot aplicar a qualsevol lloc del món, perquè no hi ha cap lloc del planeta on s'hagi erradicat la violència contra les dones pel fet de ser-ho.
A la part visible de l'iceberg, a la punta, hi ha els assassinats, la violència explícita. Però hi ha tota la massa de gel submergida de l'iceberg, invisible, amagada sota l'aigua, allò que només veus si et capbusses. Estem parlant de l'humor o el llenguatge sexista o la invisibilització de les dones, per exemple, en llocs de poder. En la zhi ona intermèdia de l'iceberg hi trobem humiliacions en públic o privat, el menyspreu o el xantatge emocional, formes que actuen a escala psicològica de la dona i que no s'acostumen percebre socialment com a violències masclistes.