Les estudiants de segon d'Integració Social de l'Institut Vidal i Barraquer, amb motiu del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, exposem aquest Manifest amb els objectius que creiem importants mencionar pel que fa a la problemàtica de la
desigualtat social de les dones en el sistema patriarcal actual.

Per començar, és necessari recordar que a violència de gènere és molt més que la que exerceix la parella o l'exparella contra una dona. La violència són les agressions sexuals, són els maltractaments cap a fills i filles per a provocar dolor a la dona i la
violència que pateixen les dones pel simple fet de ser dones. Hi ha moltes maneres de provocar-ho i fer-ho des de la supremacia que se suposa que té el maltractador.

Tot això, la legislació nacional no ho contempla, per això demanem que s'adapti. Una de les violències relatives a la dona que més visibilitat tenen, és la violència relacionada a l'àmbit de parella. Des del 2003 que es comptabilitzen, són 1126 les
dones que han sigut assassinades a mans de les seves parelles, però aquest no és el total de dones que han sigut assassinades pel fet de ser dones en un sistema patriarcal. Per aquest motiu, demanem que es comptabilitzin tots els casos reals, i es tinguin en compte a les prostituïdes, les assassinades en l'àmbit familiar, els feminicidis socials i aquelles mortes per violència sexual; complint el Conveni d'Estambul, firmat l'any 2011.

L'arrel de la societat patriarcal i de l'opressió de les dones la trobem en l'existència de la propietat privada i del capitalisme. La qual cosa contribueix a una major feminització de la pobresa i a l'existència d'una bretxa salarial de gènere. Tot això porta a una opressió sistemàtica sobre les dones, l'arrel de les quals descobrim en el capitalisme, i només lluitant des d'un feminisme anticapitalista es podran tallar totes les formes d'opressió cap a la dona.

Defensem un feminisme interseccional i racial que lluiti per totes les dones, blanques, negres, llatines, gitanes, pobres, lesbianes, bisexuals, trans... i no un feminisme burgès i liberal que no vagi a l'arrel del veritable problema, el capitalisme.
Per tot això, les dones sortim a lluitar el 8M i continuarem sortint per les que ja no estan, i per les que estan indefenses i no poden lluitar. Avui també sortim per elles, sortim per totes.

D'altra banda, també és necessari parlar de què Espanya és el tercer país del món i el primer d'Europa que té més demanda de prostitució, sent un dels principals destins del tràfic de dones on, per any, entren entre 40 i 50 mil dones (moltes d'elles menors) per ser prostituïdes, de fet, la majoria de dones prostituïdes del territori, reconeix haver començat abans de complir la majoria d'edat. La normalització i invisibilització del consum d'explotació sexual va de la mà amb el tràfic de persones, ja que l'existència d'una retroalimenta a l'altra, qüestió que es fa visible en les dades de tots els països on la regularització olegalització de la prostitució s'ha materialitzat. Això mateix succeeix amb l'explotació reproductiva, que s'aprofita de la
situació precària de les dones per utilitzar-les com a instrument gestacional, deshumanitzant-les. Per aquesta raó, exigim unes lleis que protegeixin de manera real a les dones més vulnerables, així com per evitar la normalització de la compra-venda dels cossos de les dones.

Una altra opressió estructural que sofrim les dones és la violència institucional, clar exemples com els retalls de fons o les cancel·lacions en els programes d'ajuda a dones maltractades que contribueixen directament a silenciar la violència de gènere. Necessitem una justícia que ens escolti, que ens cregui, que no ens exposi ni qüestioni.

És per tot el que ha estat exposat anteriorment que considerem necessari ser conscients de la importància de l'educació com a via per transmetre coneixements i valors, és fonamental tenir en compte la influència que té davant del repte que
suposa un canvi de paradigma cap a una societat més igualitària.

Per tant, podem afirmar que la manera en què eduquem els infants condiciona com creixeran les futures generacions.
És per això, que volem una educació que combati la violència masclista en totes les seves fases. Una educació en la igualtat, l'autonomia i la llibertat.

Volem eliminar els estereotips sexistes en l'educació com a eina per acabar amb la violència masclista. Reclamem una visió feminista en el contingut educatiu perquè les nenes tinguin dones referents que han aconseguit grans fites al llarg de la història i no l'androcentrisme dominant durant segles.

En aquest context de crisi global, les feministes tenim un pla, dibuixem una altra trajectòria possible, amb una potència feminista que travessa fronteres i derroca murs. Ens cridem a continuar caminant juntes, a seguir en rebel·lia fins que la
societat feminista que volem sigui una realitat per a totes i cadascuna.

Drets per a totes ahir, avui, demà, tots els dies, aquí estem les feministes!