Els alumnes de Periodisme de 1r de Batxillerat van contactar amb l’actual president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, per realitzar una entrevista pel seu projecte “El País de los estudiantes”. Degut a que la resposta no ens va arribar a temps de publicar-la al diari, volem compartir-la ara pel seu interès.

Quins motius te un català per votar sí a la independència, a més de pels sentiments identitaris? Quins canvis notaríem amb la independència?

La independència és una oportunitat per a construir un país i una societat millor. Catalunya té una història, una identitat i una cultura ben fortes al seu darrere. Som una nació i ho volem seguir sent. Alhora, creiem que la independència és una gran oportunitat per poder viure millor. Som un país treballador, amb moltes capacitats, que s’esforça, però malauradament, ara tenim un estat, l’espanyol, que ens va en contra, i que perjudica les condicions de vida dels ciutadans amb les seves decisions. Quan siguem independents, amb els nostres recursos, i amb tota la capacitat de decisió, la vida i les oportunitats dels catalans milloraran. Catalunya té capacitats per ser un estat com Àustria o Dinamarca, és a dir, un estat capdavanter i de benestar.

Quant a la segona part de la seva pregunta, Catalunya és un país amb una posició geoestratègica privilegiada a nivell econòmic. Una Catalunya independent seria encara més atractiva econòmicament, ja que podria potenciar certes infraestructures que ara són relegades i no ateses –corredor mediterrani, inversions en el Port de Barcelona, potenciació de l’aeroport del Prat com a hub internacional-, i per tant, tindria més capacitat per atraure inversions, i en definitiva, per generar major activitat econòmica. A més a més, no podem oblidar que Catalunya produeix per si mateixa riquesa suficient per viure millor del que vivim en l’actualitat. En definitiva, som un estat perfectament viable.

Quin és el camí per aconseguir el referèndum? És constitucional? ¿Sobre el judici al expresident Mas, s’arrisca vostè a un càstig similar, si executés el «procés»? Què faria en cas d’ésser inhabilitat?

El 27 de setembre del 2015 una majoria de catalans va votar majoritàriament a favor de constituir un estat independent. Així mateix, una immensa majoria de catalans –de més del 70%- està a favor que la millor manera de resoldre quin ha de ser el futur per a Catalunya és votant, és a través d’un referèndum. Existeix un enorme consens al voltant d’aquesta proposta, que inclou els partidaris de la independència, però també molta gent que hi votaria en contra. El compromís amb el qual treballa el Govern és fer possible aquest referèndum. La nostra feina és portar Catalunya a les portes de la independència. Estem treballant per preparar totes les estructures necessàries perquè puguem ser un estat, i al mateix, no oblidem el dia a dia dels ciutadans, les seves necessitats. El referèndum és perfectament constitucional, tal com avalen molts experts, i que existeixen diverses vies legals per fer possible que els catalans puguin votar sobre el seu futur. El problema no és de constitucionalitat, sinó de voluntat política. Nosaltres hem manifestat reiterades vegades –i ho seguirem fent- que estem oberts al diàleg, i per tant, a pactar les condicions d’aquest referèndum, a pactar com s’ha de fer possible. Sobre la pregunta, la data, la participació necessària... Com és natural, nosaltres preferiríem que aquest referèndum fos acordat entre les dues parts, igual que va passar al Regne Unit. L’oferta restarà oberta fins al darrer dia.

Sobre el judici al president Mas, l’exvicepresidenta Ortega, l’exconseller Homs i l’exconsellera Rigau, posar de manifest la gravetat del que ha succeït, impropi d’un estat democràtic. Recordar que aquestes quatre persones han estat jutjades i inhabilitades per haver permès que el dia 9 de novembre de 2014 més de 2,3 milions de persones poguéssim participar en una consulta democràtica per expressar la nostra opinió sobre les relacions entre Catalunya i Espanya. Aquest procés participatiu obeïa a un compromís entre la ciutadania i les institucions polítiques catalanes, és a dir, entre el poble i els seus representats escollits democràticament. Aquest és el nivell de diàleg i de respecte que ofereix el Govern espanyol vers la voluntat democràtica de la ciutadania de Catalunya. Insisteixo que el que ha passat és molt greu, que quatre persones hagin acabat inhabilitades pel sol fet d’haver fet possible un compromís democràtic amb els seus ciutadans.

En el meu cas, com a president, el compromís és fer allò amb el qual ens hem compromès, i no pas actuar en funció de les possibles conseqüències personals.

És fàcil negociar amb el PP? I posar-se d’acord amb la CUP, es pot qüestionar qui pren les decisions a Catalunya ?

No és fàcil negociar amb qui no vol escoltar, com és el cas del PP. Cal posar de manifest que en aquest moment no hi ha cap negociació amb el PP, ja que la seva voluntat de parlar és nul•la. De moment, l’únic que tenim del PP és la desqualificació, el menysteniment i sobretot l’ús de la justícia per perseguir el procés independentista. Malauradament, veiem que l’Estat espanyol no actua com el Regne Unit, que va permetre que els escocesos votessin en referèndum. Una realitat que sorprèn cada cop més a l’exterior. En tot cas, nosaltres hem de fer la feina que tenim encarregada per preparar Catalunya per ser un estat, i en paral•lel, la voluntat i l’oferta de diàleg, de seure a la taula restarà oberta fins al darrer dia.

Amb relació a la CUP, manifestar que els 62 diputats de Junts pel Sí i els 10 de la CUP compartim l’objectiu de dur el país cap a la independència. És evident que entre ells i nosaltres existeixen diferències ideològiques molt grans, però ara cal sumar esforços per aquest objectiu de país. Si volem esdevenir un país independent, cal deixar de banda les diferències i mostrar generositat. Si aconseguim la independència, cada partit podrà defensar el seu projecte de país, i és evident que el nostre serà molt diferent al de la CUP.

Si es dugués a terme el «referèndum» i, la independència fos rebutjada pels catalans, faria com Escòcia (repetir-lo en un futur) o, aquest ja seria el definitiu?

Nosaltres farem tota la feina perquè aquest país pugui ser un estat independent. És el que hem vingut a fer, preparar totes les eines per esdevenir un estat que doni resposta a les necessitats dels ciutadans. Creiem que aquest projecte és positiu per als catalans, per garantir el seu benestar i la prosperitat del país. Nosaltres donarem compliment al mandat que els ciutadans ens van atorgar el 27 de setembre de 2015, farem la feina que se’ns va encomanar, i a partir d’aquí seran els ciutadans els que decidiran. En tot cas, vull posar de manifest que el projecte independentista és molt sòlid, amb una àmplia base social al darrere, de caràcter molt transversal. No és un suflé ni un fet puntual, sinó que és estructural. Com és lògic, nosaltres defensarem el sí, i estem convençuts que és l’opció que pot guanyar.

Per acabar, la corrupció per part dels convergents és tapada pel procés? Ha rebut algun intent de suborn/corrupció durant la seva etapa de president?

D’entrada, el que hem de demanar és que la justícia sigui realment independent i que tingui mitjans. No és una bona notícia que Espanya estigui a la tercera posició per la cua en independència del poder judicial. Aquesta falta de credibilitat és un problema. També hem de reclamar presumpció d’innocència, que és un principi fonamental que molts cops s’oblida. Dit això, assenyalar que som i serem implacables contra qualsevol pràctica irregular que s’hagi pogut donar, independentment de qui l’hagi comès.

Per lluitar contra la corrupció ens cal transparència, bones pràctiques i bons codis de conducta. També ens cal un sistema de mitjans de comunicació més independents. No pot ser que es produeixin tergiversacions o manipulacions, com sabem que han generat informacions de determinats mitjans. La gent ha de poder creure allò que li estan dient els mitjans.

Al mateix temps, voldria trencar una llança a favor dels homes i les dones que arreu del país dediquen el seu temps a la política de forma honesta, treballant moltes hores, i sovint, de manera desinteressada, perquè massa sovint es tendeix a generalitzar i a posar a tothom en el mateix sac per culpa d’uns pocs que amb una actitud deshonesta s’hagin volgut aprofitar del seu càrrec per lucrar-se i/o obtenir un benefici privat. Alertar en aquest sentit que, davant de solucions populistes, creiem que hem de protegir el sistema que tenim, que és el millor possible, i per tant, el que hem de vetllar és que per culpa d’uns pocs no s’acabi danyant.

Igualment, assenyalar que el procés polític que viu Catalunya és transparent i, per tant, no servirà mai per tapar res.

Jo no he rebut mai cap intent de suborn o corrupció en la meva vida política. Si hagués succeït, tingui ben clar que ho hagués posar en coneixement de les autoritats judicials corresponents.