Actualment, els habitants del món planetari vivim immersos en una societat on la rumorologia i les falses informacions s’apoderen dels éssers humans a través de les xarxes socials i de la cibernètica 2.0. De manera que la nostra obligació com a educadors és la d’impulsar l’observació, l’anàlisi de la informació, l’escolta, la comprovació de la veracitat dels relats i, per últim, saber discernir totes les parts del contingut dels diferents relats establerts.

De fet, Plató, a través de l’Al·legoria de la Caverna, ja reflexionava sobre com els éssers humans poden confondre les aparences amb la realitat objectivable. El mateix autor reblava:

«I, per tant, si poguessin parlar entre ells, no creus que pensarien que les coses que veuen són la veritat?» (Plató, 1968, p. 193)

De manera que, com a docents, és de gran rellevància educar l’alumnat perquè siguin persones capaces d’aprendre a pensar a partir de la formulació d’interrogants i, a la vegada, puguin confrontar idees i informacions per tal de passar de la divergència a la convergència argumentativa social.

En la mateixa línia argumentativa, Michel de Montaigne esmentava:

«No hi ha cap passió tan contagiosa com la por, que es contamina tan fàcilment per les xafarderies i es propaga tan ràpidament.» (Montaigne, 1580/2017, p. 119)

Així doncs, cal educar a les nostres aules en la llibertat i veracitat de la informació per tal d’erradicar els falsos rumors i la por que propaguen les mentides informatives.

Per últim, cal treballar la confiança com a element primordial d’anàlisi argumentativa en la societat actual. David Hume deia:

«Cap testimoni és suficient per establir un miracle, tret que sigui d’un tipus tal que la seva falsedat fos més miraculosa que el fet que intenta establir.» (Hume, 1748, p. 199)

De manera que, com a educadors del segle XXI, cal educar per a l'observació i l’escolta per tal de calibrar la confiança i la desconfiança davant dels continguts que provoquen desinformació.